L’ensenyament popular : L’escola Moderna i Francesc Ferrer i Guardia

A causa de la manca d’ensenyament públic i del domini de les escoles religioses com a idees fonamentals, Catalunya va viure l’aparició de l’anomenada escola racionalista, que prenia com a model la reforma educativa laïcista francesa.

L’Esglesia la va acusar sempre d’ateisme militant. Així es va oposar al pressupost extraordinari de Cultura de lAjuntament de Barcelona de l’any 1908, en que els republicants d’esquerra proposaren una escola mixta, laica i catalana.

L’exemple més conegut d’escola racionalista fou l’escola Moderna, que va ser fundada l’any 1901pel pedagog anarquista Francesc Ferrer i Guardia, la qual facilità materials educatius a altres escoles de barri. Aquesta escola -escola moderna- va pendre des dels seus inicis un esperit lliurepensador, ja que Ferrer en els seus inicis no fora més que un francmasó i un lliurepensador. Tanmateix , i gracies al contacte amb les seves amistats parisanes - Malato, Paraf - Javal, el doctor Paul Robin, Madelein Pelletier i sobretot Leopoldine Bonnard, senyoreta de companyia de Mlle.Meunier i que fora més tard companya de Ferrer i mare del seu fill Derec, li van fer concebre les idees anarquistes. Quan va fundar, doncs, l’escola Moderna, es rodejà sobretot d’anarquistes, arribant a ser un dels homes de confiança d’ Anselm Lorenzo, a qui va fer director de les seves edicions.

Ja que , a part de les escoles va anar fundant, sobre tot a Catalunya, L’escola Moderna es va dedicar a la edició de llibres de text, que poguessin servir per a la fita proposada : crear una pedagogia lliure que preparés als futurs homes per a la llibertat. Fou una calumnia desprovisada de tota base real , la que varen fer circular els clergues i els reaccionaris, sobre l’adoctrinament anarquista de les criatures. Encara major calumnia la de acusar als pedagogs que van recolzar a Ferrer de que ensenyaven als nens la millor forma de manejar les armes i a fabricar explosius. Es va acusar a l’escola Moderna de que practicava l’escola mixta, alternant les experiencies les experiències sexuals entre nens i nenes de 10 a 12 anys. Tot era mentida, i en realitat l’Escola moderna es limitava a ensenyar d’acord amb el que eren concepcions pedagògiques de María Montessori, de Frobel, Clemencia Jacquinet, i que més tard Jean Zay va convertir en regles pedagògiques de l’ensenyança a França.

Pero Ferrer, a més d’un aficionat a la pedagogia, era un revolucionari . Estava segur de que només transformant la Societat i instaurant un altre tipus d’orde social, podria realitzarse la alliberació total de l’home. Per a aconseguir-ho va ajudar economicament a Urals i a Soletat Gustavo per a convertir “Tierra y Libertad”, semana, en un diari, va ajudar després a Lopez Montenegro a publicar i a propagar “la huelga general”, en la que Ferrer veia un medi revolucionari , al mobilitzar en bloc a la classe obrera.

També va colaborar a la premsa llibertaria utilitzant el pseudonim Cero, defenent les tesis que li eren familiars i a les que va dedicar tota la seva vida.

Quan es va produir l’atemtat de Mateu Morral, el día de la boda dels reis d’Espanya, Alfons XIII i Victoria Eugenia, en 1907, s’acusà a Ferrer de ser l’instigador del gest de Morral, que era un empleat de l’escola Moderna. Finalment no es va poguer demostrar res en contra de Ferrer, que va ser absolt en el procés intentat contra ell.

El quart militar del rei i les forces conservadores habien condemnat a mort a Ferrer. Es va aprofitar la semana tragica de Barcelona, a juliol de 1909, en la que cap intervenció va tenir Ferrer, com s’ha demostrat més tard i no certament per escriptors ni historiadors llibertaris, per a encarcellarlo, acusarlo , jutjarlo i afusellarlo, tot i el clamor internacional aixecat a favor seu.

El procés contra Ferrer, la seva mort, la destrucció de l’escola Moderna, l’encarcellament i la deportació d’Anselm Lorenzo i els més proxims col·laboradors del condemnat, la represió general desencadenada, tot això va donar a Espanya una celebritat que en res va servir a la imatge que, del nostre país, els espanyols lliberals haguessin destjat donar a l’extranger. Es posava de manifest el poder omnipotent de l’esglesia, els metodes inquisitorials encara practicats a Espanya i el divorci profund entre el que s’anomenà les dues Espanyes.

L’escola Moderna había fet edicions prestigioses, com varen ser la de “El hombre y la tierra ” vessat al espanyol per cop primer, “Preludios de la lucha” , de Pi Arsuaga, fill de Pi y Maragall, “Sembrando flores” , de Federico Urales, del qual s’han fet centenars d’edicions, “Les aventures d’en Nono”, de Jean Grave, llibres de lectura per a nens dificilment superables, numeroses obres científiques de Kropotkin, una historia d’Espanya, de Nicolas Estébanez, que va ser el primer llibre de text que va donar als nens una versió de l’historia del nostre país, en la que les guerres i els capritxos dels reis no ocupaven el lloc principal. Es impossible citar tota aquesta llabor editorial. Completament eclectica, lliure de tot sectarisme. Doncs Ferrer es rodejà d’homes com Lorenzo, un conegut anarquista, va tenir amics i col·laboradors a Tarrida y a Malato, pero també va tenir com a director científic i literari a Odón de Buen i d’altres eminents figures del pensament lliberal espanyol.

Es precisament contra tot això es va crear el complot la mort de ferrer i la destrucció de l’escola moderna, les seves edicions i la seva llavor pedagogica. Molts dels mestres que Ferrer había reclutat van ser engarjolats i deportats, com, per exemple , Casasola...tanmateix, aquests mestres i d’altres com ells , van ser els que, només 4 o 5 anys més ytard, van començar a animar a les escoles racionalistes que els sindicats obrers de la recient nascuda CNT, sostenien econòmicament.